La Història de
Les Fonts
Els íbers van tenir casa seva per aquestes contrades i ens han deixat alguns testimonis que es poden veure al Museu de Terrassa.
Desprès van arribar els romans i en queden restes de la seva vida quotidiana, dedicada al cultiu del raïm. També en queden, entre nosaltres, algunes restes d'quells dies.
Els massos van arribar a finals de l'Edat Mitja, a tocar el Renaixement, cases pairals que seguien treballant la terra i que amb els matrimonis dels seus fills i filles establien vincles amb les famílies d'altres comarques.
Però és l'any 1918 quan Les Fonts moderna comença a caminar amb el projecte d'una Ciutat Jardí -com d'altres de la mateixa època-, que, a mans de "Ribas i Cía." va voler fer d'aquestes terres una zona residencial on industrials terrassencs i barcelonins haurien de construir les seves segones residències, mentre s'aixecaven alguns hotels i un dels masos històrics, Can Falguera, es convertia també en un d'aquests establiments que acollia, en aquells dies, a pintors de tota Europa que buscaven inspiració per aquest territori a tocar de la riera i entre serres.
Desprès, i per la voluntat dels veïns i veïnes, el 15 d'agost de 1920, el tren dels FGC -Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya-, que passava de llarg, va tenir un "apeadero" i feia parada en el barri.
L'any 1927, la conciència de veïnat va propiciar el naixement de la que, originalment, va ser "l'associació de propietaris de Les Fonts" i que, amb el temps, va esdevenir l'actual "associació de propietaris i veïns de Les Fonts".
La Ciutat Jardí mai va arribar a la plenitud, convertir-se en el barri que acolliria a homes, dones i criatures arribades d'arreu d'España -principalment Extremadura i Andalusia-, mentre els estiuejants continuaven disfrutant de les torres que s'havien anat posant dempeus.
La riuada del 62 -que no va ser la única que es va patir-, va deixar una forta imprompta, encara viva, en un veïnat format, a hores d'ara, pelsque són fills de Les Fonts i pels que, arribats en aquesta corrent del segle XXI, de Barcelona, Sant Cugat o Sant Quirze, però també del Nepal, Bulgaria, Marroc i altres països, són els nouvinguts.
D'aquesta història farcida d'esdeveniments i de la tosuderia fontina per existir i prosperar, en parlarem des d'aquestes pàgines. Parlarem d'un sentiment que, tard o d'hora, atrapa a tothom que viu per aquí:
Les Fonts, tot un poble!